Una càlida benvinguda, no, millor, deixeu-m’ho fer en un estil italià, amb una gran abraçada ì un petó a tots - família, amics, col.legues, visitants ben informats ì surfistes curiosos, i també a tots aquells que per error hagin entrat en aquesta pàgina web!

Descanseu una mica ì estireu les vostres orelles;-)

The power of music! WOW! He vist com la música feia plorar persones que no havien mogut mai ni una cella davant de les seves tragèdies personals, he vist nens autistes de sobte relacionar-se plens de joia i sorpresa amb el món que els envolta ì aplaudir amb les mans alhora per la primera vagada, i he estat testimoni centenars de vegades de l’increïble miracle de la comunicació instantània i profunda entre músics llengua materna completament diferents.

ADVERTIMENT: els dos paràgrafs següents constitueixen un mesurador professional de resistència a l’avorriment, projectat amb cura ì ofert com a servei de cortesia als nostres visitants.

Que és una "peça" de música sinó una forma ritualitzada del joc de les emocions, del joc de la creació i la resolució de la tensió emotiva practicat pels músics solitaris o en grups. I, de fet , una autèntica "font renovable d’energia", per tal com deixa anar energia amb el seu alliberament de la tensió, mentre ens deixa alleugerits i recarregats, tot augmentant els nostre coneixement. Tant si parlem de Mozart o de Monk, si la música no genera noves tensions, principalment focalizant, a través dels mitjans musicals, la tensió interna del qui escolta— ni ofereix vies per encaminar-la, ordenar-la i resoldre-la, la atenció del qui escolti podrà ser mantinguda per molt de temps, d’acord?

I com es produeix aquesta tensió si no és "preparant" les expectatives del qui escolta que són o satisfetes o momentàniament disposades d’una manera més o menys sofisticada (de la polka de tres acords a les simfonies de Shostakòvic)?

La veritat és que jo crec que la història de la música occidental pot ser descrita, d’una forma extremament simplificada però tanmateix veritable, com el camí que els músics anomenen "evitar la cadència", La cadència és el moment musical crucial de la catarsi, quan ens desfoga, i podem argumentar que els millors representants de la nostra cultura musical han cercat sempre noves i més eficaces maneres, incloent-hi les dramàtiques, per allargar en el temps — temps real o temps "psicològic"- i doncs intensificar l’enlairament de la tensió emotiva abans de deixar-la. Alguns ‘trucs’ -o ‘ritualitzacions’ per ésser més formals- d’harmonia, ritme ì estructura, tenen una potència pràcticament universal, ì els músics les aprenen (no sempre d’una manera conscient i deliberada) i les utilitzen per estimular l’ànima dels qui escolten i, no podia ser altrament, també la seva.

Si heu arribat fins aquí ( ei! , heu superat el test!), segurament us demaneu quin interès pot tenir un discurs com aquest a la pàgina de presentació d’un soci d’una pàgina web comercial. Bé, estic només cercant d’instil.lar una mica d’aquell sentit de profunda reverència per la musica i els músics en general que jo mateix no deixo mai de sentir. Molta música us pot fer pessigolles i us distreu, però la gran música pot canviar per sempre, i per fer-la millor, la vostra vida. També dins la nostra era present ( que alguns dirien en fase de desaparició ) frenètica de ‘moments gratificants’, fast-food, baix poder de concentració ì fórmules musicals d’’aquí t’atrapo, aquí t’afaito’’, tots els humans sentim la necessitat potser de deixar-nos anar d’una manera expansiva, i la música hi serà sempre al voltant nostre per oferir-nos aquesta possibilitat. El que és important és trobar la música escaient a la pròpia índole i a les pròpies necessitats. La musica escaient pot enriquir-nos i prolongar les nostres vides.

Per estrany que sembli, la meva tria d’artistes per a les produccions de Compingo, ì aquí no vull cansar-vos delirant al voltant de las seves grandeses, s’ha fet sempre amb humilitat per oferir-VOS noves oportunitats de creixement emocional. Jo crec absolutament en el poder d’aquesta música. Els estils (algú podria dir les vies amb què els compositors prefereixen reutilitzar els seus descobriments) són diferents, fins i tot radicalment, però sé que aquest comportament positiu és compartit. Diverses persones poden contestar d’una manera diferent a aquestes diverses "formes de tractament ", però confio que cadascú pugui trobar alguna cosa que faci vibrar la seva pròpia corda. Qualsevol cosa que ens produeixi una joia profunda és exactament el que necessitàvem.

Gràcies d’haver-me permès deixar dit tot això —torneu quan vulgueu!

MARK BALDWIN HARRIS 1999

P.S. Si esteu interessats, he inclòs també un esbós de currículum (en realitat es tracta d’un dispositiu d’última generació per induir a un estat de son profund) que fa referència a la meva implicació en el món de la música italiana. cliqueu aquí> english italiano!

P.P.S. No importa el que ell intenti de dir-vos, no he tocat mai amb en Carlo Focarelli (almenys voluntàriament)