SERRA D'OR Octubre 2000 núm. 490 Miquel Pujadó

No és gaire habitual que la Cançó algueresa arribi fins a les nostres orelles. Noms com Antonello Colledanchise, Franca Cerávola o el desaparegut Pino Piras són autèntics desconeguts per al públic del Principat. I cal dir, de passada, que sovint les produccions dels nostres germans sards són d'una notable —i comprensible— precarietat tècnica. Per això és una bona notícia aquest viatge de Franca Masu. D'entrada, els arranjaments i la producció (a càrrec de Mark Harris) són acuradíssims. El so cercat, amb arrels i alhora modern —l'àlbum pot ser perfectament venut sota aquesta difusa etiqueta anomenada worldmusic—, és perfectament exportable, i embolcalla una veu extraodinària, riquíssima en extensió, registres i matisos. Les cançons, escrites i compostes per diversos autors —entre ells, el poeta català Carles Duarte— són bàsicament líriques i tenen el mar com a leitmotiv. Musicalment, prenen elements de la cançó tradicional («Més a prop» parteix, temàticament i melòdicament, d'«A la vora de la mar»), del flamenc («L'adéu»), de la bossa nova («El món») o del tango («Amargantango»), tot plegat amanit amb recursos harmònics i melòdics del jazz contemporani, i la suavitat s'hi agermana amb la contundència («Mirant estrelles» recorda certs experiments ètnics dels discos de Lluís Llach de la darrera dècada). En resum, un àlbum de gran volada que constitueix una sorpresa més que agradable.