Reportage enderrock

Text: Joquim Vilarnau Fotos: Marc Dìdac

FRANCA MASU
LA VEU CATALANA D’ACCENT ALGUERES

Franca Masu és de l’Alguer, a l’illa de Sardenya. La seva irrupció al mercat discogràfic català amb el disc El meu viatge (Saint Rock) està cridada a ser una de les sensacions de la temporada. Cançó? Jazz? Folk? Sí i no. La cantant ofereix un còctel personal especialment ideat per a paladars musicals esquisits. Que vagi de gust!

"Canto en públic des de l’any 1990, però al principi gairebé només feia estàndards de jazz. El 1996 va passar un fet cabdal: va venir la Maria del Mar Bonet a cantar a l’Alguer. Jo no la coneixia, però vaig anar a sentir-la i en vaig quedar sorpresa. Em va sorprendre, sobretot, l’ús del català en el cant. Fins aquell moment jo només m’havia fixat en el món americà, que no em servia pràcticament per a res, no era un món que em partanyés. Així vaig començar a pensar que havia de fer un producte meu provant d’aprendre aquesta llengua" D’aquesta manera, Franca Masu exposa com va començar a cantar en català.

El primer gran handicap d’aquesta algueresa era no conèixer la llengua que havia escollit per cantar. " Jo he nascut a l’Alguer, però havia tingut molt poca relació amb la llengua catalana. Els meus pares no l’han parlada mai i només l’havia sentida a casa del meu marit. Vaig començar a estudiar, a llegir i a escoltar. Ara encara no el parlo correctament del tot, no posseeixo la llengua, i encara he de pensar en italià i llavors traduir al català. Estic molt fascinada amb el so que produeix, és de una musicalitat increïble."
Tot i que la música de Maria del Mar Bonet va inspirar la cantant algueresa, Franca Masu troba diferències substancials entre la seva música i la de la mallorquina: Jo no volia fer música popular, ni volia usar la llengua de la mateixa manera que la Bonet, que es mou en un àmbit més tradicional i popular. Vull provar de continuar fent el que m’agrada, amb una matriu jazz i una música original en català. A l’Alguer mai ningú ha fet res de semblant. El grup Càlic són els mestres de la tradició, han recuperat moltes cançons i, si canten qualsevol cosa nova, ho fan tenint en compte la manera tradicional de compondre. Jo deixo la tradició per a qui la sap fer. He reunit uns músics que han fet uns arranjaments nous per a mi. Hem hagut de treballar el doble perquè, primer, jo he escrit les lletres i, després, ells han composat la música. Ha estat una feinada perquè no havien musicat mai per a una veu. Són músics de jazz de l’ Alguer…"

La companya de management de Franca Masu ha definit el seu estil com a World Music. Ella pensa, però, que no fa un producte etiquetable : "No faig música tradicional, ni faig jazz, ni és folk…
M’han posat aquesta etiqueta per trobar una col.locació per al públic; jo no hauria sabut etiquetar-la. Potser no n'hi ha cap que hi vagi bé perquè hi ha moltes contaminacions, molts colors… El Mark Harris - arranjador i pianista del disc – diu que faig música moderna del Mediterrani, amb influències de tot tipus: jazz, música celta, esperit del Mediterrani italià…"

Les influències que sentim a les seves cançons no arriben de manera directa a Franca Masu. "Jo no escolto gaires coses. No escolto gairebé res. He descobert que puc cantar així i no de cap altra manera. Em 'neix' cantar així. No sé res del Magreb, res de flamenc… Els meus músics m’han escrit unes melodies i jo he imaginat com les havia d’interpretar. Em trobo còmoda cantant totes les cançons, però sobretot "Amargantango", "Lo corral de vidre", i "L’alè". He tingut més dificultats amb "Mirant estrelles" i "Les ondes de la mar"… però, m’adapto a tot…"

Dos poetes algueresos i un de català

Franca Masu creu que les lletres són un dels elements importants a l’hora de fer una cançó. Per al seu disc ha buscat entres els llibres i ha trobat versos de dos poetes algueresos i un de català que l’han colpida. I els ha incorporat al seu repertori. Els algueresos són Antoni Arca, un poeta polifacètic que fins i tot havia fet partitures i havia gravat alguna K7 cantant els seus propis poemes; i Antonello Colledanchise, segurament el poeta alguerès més popular. Carles Duarte és el poeta català seleccionat per Masu: "Vaig trobar els poemes de Duarte sense saber qui era ell. El director de la biblioteca de l’ Alguer em va deixar un llibre i em va dir que el llegís, a veure si m’interessava. En vaig escollir un i vaig trucar l’autor per comentar-li que el volia musicar. Al final, al disc n’hi he posat dos." Els poemes de Duarte també acompanyen el disc Makame Nye de la cantant antillana de l’illa de Guadalupe Dounia Hédzeville, que actualment viu a Mallorca.