             |
    |
|
     |
|
 |
|
|
EL MEU VIATGE: TEXTS ORIGINALS CATALÀS
EL
MEU VIATGE I A la vora de la mar, hi ha casa nostra, assajant una cançó que és per la història. Veig venir un galió ple de poemes, veig venir un mariner que història mena. “Mariner, bon mariner, portau poemes?” “Dieu-me com los voleu, amb rimes o sense?” “Sense rimes los vull jo, que hi ha millor vida; sense rimes los vull jo, són per la història.” “Pujau a dalt de la nau, triau els poemes.” Mentre estan mercadejant, l’Alguer pren vela… text:
Antoni Arca Ni cel ni terra aquesta nit comprenen els meus pensaments: imatges que porten dolor, imatges que piquen al cor. Onades que baten al vent me’n treuen el sentit de la vida. Escolta, Déu meu, la pregària - aculli la sua vela blanca. Adéu mariner de l’Alguer, adéu mariner de la nit, adéu esperança enganyosa - minyones plorau aquí, amb mi. Gavines portau-me la creu - avui desapareix el meu cor. Ai, moriria... text:
Franca Masu LO CORRAL DE VIDREAixí,
amb les mans lligades, text:
Antonello Colledanchise Vent, si m’acariciaràs un dia de gener, quan l’ànima sobre la mar vibra cercant la vida per un viatge sense fi. Vent, malenconiós, lleuger, dansa sobre el meu cos, i dansa, dansa, trobaràs ones llunyanes, profundes. Amor, si tu m’encontraràs un dia de gener i en l’aigua brillen els estels; amor, t’estimo com el vent als dies de gener, abraça’m amb la immensitat. text:
Franca Masu Què fas, què penseràs, si aquesta nit t’adonaràs de la mia despedida, sense un sospir, sense un lament, sense més dir-te adéu. No cal abandonar llit i llençols, sinó els teus ulls que mai més sigaran iguals damunt dels meus. I en els meus dies que vengaran seré una fulla perduda en la mar sense fi, perduda dins de mi, besada per la mar tant dolçament. Si dins la mia sang viu la malenconia que espavila els records, ajuda’m a espantar-la, forsis se n'anirà. Ja sento l’alè des dels meus ulls als llavis, que em diu: - abraça’m, res ja no serà igual. text:
Franca Masu SABER QUE HI ETSSaber que
hi ets, text:
Carles Duarte NO RESNi oblit ni memòriavoldria que se'm quedés demà d'aquesta història que ja no val res. Tot va començar quan un matí d'estiu, a prop de la mar, ells hi van fer niu, allí, com un somni, per aquell any, no els arribà mai ni tardor ni hivern. Amb la primavera tot es tornà clar, també llur destí el portà la mar, era un matí d'estiu i ell se'n va anar: sobre un gran vaixell a perdre el seu camí. Ni oblit… Per anys sobre la mar sempre bufà el vent, que no van parar mai, ni per un moment: quan una nit d'hivern al port de Maó, dintre d'una cançó ell volia volar. Ell volgué tornar, aquella nit d'hivern, a prop d'aquella mar on tot semblava etern: la noia dintre el somni encara viu, closa en el racó on serà sempre estiu. Ni oblit… text:
Antoni Arca EL MÓNEl món està cansat aquesta tarda.Respira en cada onada, com un llençol immens que mou el vent, com una pell estesa, com una ombra. Et busco a les mirades que s'obren als meus ulls, a les mans que m'acullen, en uns mots que retrobo, dins el mapa de l'aire, en els llavis del temps. La tarda és un mirall on et pressento. M'assec damunt la sorra a sentir com s'allunya la tarda, com naufraguen els somnis. És la nit qui m'abraça. És la lluna qui em torna en silenci el batec. El món no vol dormir. text:
Carles Duarte AMARGANTANGOAjuda’m a cercarl’assossec de la mar i el perfum de la vida, escolta les paraules del maestral i diu-me on són les hores del temps, jo que vaig cercant els meus dies? El cap gira com una baldufa davant del sol que deixa la tarda. Vull renéixer i a tu vull alçar el meu cant, fins a la porta del cel on la mia veu pugui cridar si encara m’estimes, lluna, no me deixis, só tua germana en la nit i en el dolor, tenim ànimes plenes de nius, tu de calàndries, jo de tristesa. text:
Franca Masu ÉS JA ARRIBAT L'HIVERNNo sé més si és viureo somiar, aquesta vida! Més jo me mir l’Alguer més pareix buida. Me’n munt sobre una escala per estar més a prop al cel - senteix que a dins de l’ànima és ja arribat l’hivern. Forsis, en somio, un àngel és vengut a me deixar lo sol damunt de la marina, damunt de la sang. Així me’n vaig de sola cercant una amistat vera, que diu: la vida no és feta sol de fang, i quan és morta i quan és nada no me’n só adonada, ma una núvola... Forsis és ja arribat un dia i un dia se’n anirà deixant qualque record que no se’n vol anar. Sì, és ja arribat l’hivern a dins de’n casa i en els carrers i amb els ulls i a les núvoles hi és una visió de lluny. text:
Antonello Colledanchise MIRANT ESTRELLESTerres, terres de mar,de la Mediterrània, de més immensitat. Desert de cel en terra, vent de la tarda i aigua negra. Alba o llum de nit… si m’estimau, callau, mies ondes. Més enllà de la mar de l’Alguer, un vent aspre de terra m'acaricia els cabells. Més enllà amb el vent de Ponent, guanyaré les estrelles, més enllà de l’Alguer. Quan arribaré, sigarà casa i mans obertes. text:
Antoni Arca EL MEU VIATGE IIEl meu
viatge LES ONDES DE LA MARLes ondes de la marme banyen los peus, me banyen los peus i les mans les ondes de la mar. Les ondes de la mar me banyen los ulls, me banyen los ulls i la sang les ondes de la mar. text:
Antonello Colledanchise |